Per conèixer l’edifici de l’Ajuntament la història ens duu fins al segle XIV. Aquí teniu un resum de les dates més importants d’aquest edifici al llarg de la història recollides del llibret publicat per Pere Xamena i Cristòfol Bennàssar

Sembla que l’any 1367 ja hi havia a felanitx un local destinat a Cúria Reial. Dia 10 de desembred’aquest any es féu una còpia de les ordinacions de Pere Esturç i Ramon Desbrull sobre el poblament de la Vila; el document acaba amb aquestes paraules: “Perquè es doni fe a tot això damunt transcrit fidelment d’un quadern de la població de vila Felanitx, dia 10 de Desembre de 1967 ho corroboram amb el segelll de la Cúria de la dita vila”. (AHM.RP,2048)

A finals del segle XVI la Cúria Reial de Felanitx estava situada a l’actual plaça de la Constitució i es trobava en molt mal estat, per això els jurats, que com hem dit, tenien cura dels edificis públics, decidiren reconstruir-la i ampliar-la.

Pel juliol de 1591 el batle demanava als jurats que li proporcionassen una casa per servir de presó i l’any següent els jurats es concertaven amb Antoni Maimó, el qual es comprometia per 50 lliures a “fer una presó en el porxo de la Cort de la present vila, ço és lo que demanarà una clau quadrada de la volta i una cambra damunt amb una finestra i cobrir aquella” (AM-409-A).

No es construí aquesta presó i si la feren, resultà “indecent” com deia el batle desset anys més tard.

El que sí feren fou continuar l’obra de reforma i ampliació de la cort o escrivania.

Consell de 8 de juny de 1599 - “Més sobre adobar i posar en bon compte la Escrivania Reial, fonc conclús i remès en els honrats Jurats que la adoben i fassen tot lo que convindrà que estiga com deu” (AM.410)

[…]

Mentre els Jurats edificaven i ampliaven la Cúria, ells encara no tenien un local propi per celebrar consell i es reunien a l’Església, a l’Hospital o a l’Esmentada Escrivania. per aquest motiu pensaren destinar una sala damunt la Cort Reial que anaven construint, per tenir-hi els consells.

Diumenge a 8 de juliol de 1612 […] Los proposam si cobrirem lo damunt de la escrivania que avui està coberta de volta, per a fer una casa a on se puga tenir consell… Fonc conclcús i determinat que és còpria per ara la cambra de la escrivania” (AM-411)

La proposta no aconseguí la majoria dels vots, probablement per no distreure diners a l’obra de l’Escrivania començada feia tretze anys.

Finalment els jurats el gener de 1628 acabaren l’Escrivania i ja tenien començada la sala de consell o casa de la Universitat.

[…]

L’execució de les resolucions del Consell sovint s’ajornaven i les obres públiques solien  durar molt de temps.

L’any 1636 la construcció de la Casa de la Universitat estava prou avançada i els jurats paralven de la necessitat d’acabar-la i complementar-la amb dependències per servir de quartera i pes de Rei.

[…]

L’any 1637, dia 8 de març el Consell es reuní per primera vegada en “la Sala de la Universitat” (AM-412)

Aquesta sala o casa de la Universitat estava situada en el mateix edifici de l’Escrivania junt amb la carnisseria i peixeteria que eren també propietat de la Vila.

[…]

En el solar d’aquestes cases i en part de la d’Andreu Maymó, els anys 1694-1702, construïren un porxo a la plaça i ampliaren o edificaren una casa nova de la Vila.

[…]

Com a conseq¨ència d’aquestes obres la casa de la Universitat ocupà la mateixa àrea de l’Ajuntament actual, si descartam l’ampliació de l’any 1983.

[…]

L’any 1885 tot l’edifici amençava ruïna i s’emprengueren unes obres de quasi total reconstrucció que interrompudes, per qüestions polítiques, es perllongaren fins l’any 1892. Durant set anys les oficines de l’Ajuntament estaren instal·lades a l’Hospici-Hospital.

En la primera etapa (1885-1888) la feina de picapedrer corregué a càrrec dels mestres Bernat Estelrich (Turricano) i Miquel Amengual, la de fuster de Gabriel Barceló (Mayoler) i la d’escultura de Antoni Vaquer Noguera (Corder).

Duirant la segona part (1891-1892) el director general de les obres fou D. Pere d’Alcàntara Penya.

El 17 d’abril de 1892, diada de Pasqua, la nova casa de l’Ajuntament fou inaugurada solemnement.

D’aquest temps data l’estructura actual: planta baixa i dos pisos, façana neogòtica, pòrtics, rellotge i torre de les campanes.

[…]

Els anys 1938-48 foren restaurats el saló de sessions i la batlia.

El 1967 es realitzaren en la planta baixa obres de reforma per a les oficines d’intervenció i depositaria.

El 1980, també en la planta baixa, s’acomodaren noves dependències per a la Policia Municipal.

L’any 1983 tingué lloc una important ampliació de l’edifici, en el solar de la casa núm. 8 del carrer Sitjar, adquirida per l’Ajuntament l’any 1975.

L’any 1995 fou restaurada la façana i els pòrtics i el 1996 es féu una remodelació de les oficines d’urbanisme.

Finalment, l’edifici actual respon a la gran reforma feta per l’arquitecte Cristòfol Bennàssar Vadell iniciada el 2008 i finalitzda al 2010.

Bennàssar, Cristòfol; Xamena, Pere; La Sala de Felanitx. Ed. Ajuntament de Felanitx 2011